1. |
Vine amb mi
03:25
|
|||
Saltes per tots els balcons
buscant raons
amb el teu carmí,
que no et deixa tocar fons
quan et respons
èbria de vi.
I crides que estan plens de pols
tots els llençols
del teu desig,
com fulles mortes dins d’un pou
que són el brou
que et fa existir.
I ara em dius que tot s’hi val
si al final
junts hem d’anar a...
dormir.
I te’n rius del que et fa mal
tirant la sal
damunt del seu...
destí.
Deixa-ho fluir
i vine amb mi!
Cantes, balles i a bastons
generes sons
per resseguir,
per un bell torracollons
que escriu cançons
cada matí.
Despertant tots els Mussols
que viuen sols
del teu desig,
com allò que sempre et cou
i no té fi...
I te’n rius del que et fa mal
tirant la sal
damunt del seu...
destí.
I sempre em dius que tot s’hi val
si al final
junts hem d’anar a...
dormir.
I te’n rius del que et fa mal
tirant la sal
damunt del seu...
destí.
I sempre em dius que tot s’hi val
si al final
junts hem d’anar a...
dormir.
Deixa-ho fluir
i vine amb mi!
|
||||
2. |
Tot s'ha acabat
03:53
|
|||
Tot s’ha acabat,
ens hem abandonat,
ja no hi ha mirades...
de foc.
Tot s’ha acabat,
tu m’has abandonat
enmig d’una guerra...
de pors.
Tot s’ha acabat,
jo t’he abandonat
seguint una lluna
que ara ho deixa...
tot fosc.
Una llum que...
s’ha fos.
Però no sento pas que et deixi d’estimar,
cada cop que penso que he de marxar.
Oh, Amor!
hem de continuar...
Oh, Amor!
ho hem d’intentar...
Però tot s’ha acabat,
ens vam abandonar,
ja no hi ha mirades...
de foc.
I ara tot s’ha acabat,
ens vam abandonar,
i ja no ens queden
ni somriures,
ni plors,
ni carabasses,
ni flors,
sols mirades...
i pors.
|
||||
3. |
A fer la mà!
04:15
|
|||
Saps?
Jo ja era feliç
Sense el pas en fals,
Era tan feliç
Que no escrivia...
I dormia!
Saps?
Vam ser tan purs
Que no vam poder
Enfonsar els murs
D’una vida
Que ens han fet...
A mida!
Sols pensàvem que podíem cremar
Ses mirades que vam cicatritzar.
Sols estàvem i ens en vam oblidar
Que sa vida
Es creu trista
I ens du a fer la mar.
Saps...
Que són hores mortes
El que em persegueix...
Saps...
Que no sé què dir-te
Quan no hi ets...
Saps?
Vam estar tan perduts
Que ens vam enamorar
Oblidant els vençuts
Que ens volaven
I amb el vent...
Ens xiulaven.
Sols pensàvem que podíem cremar
Ses mirades que vam cicatritzar.
Sols estàvem i ens en vam oblidar
Que sa vida
Es creu trista
I ens du a fer la mar.
|
||||
4. |
Ara que em vols...
04:24
|
|||
Cada cop que et veig venir
a cada mot que dius de mi
hi veig un infern que em fa patir.
És per això que aixeco el vol
i m’atrapes amb el dol
de les desventures amb l’alcohol.
A la vora d’un camí
ple de flors de romaní
perdo el teu perfum i em vull morir.
I no sento pas l’udol
de qui diu que tant em vol
ara que tot just s’ha post el sol.
I ja no canto
amb tu
perquè m’espantes...
tirant-me pols
I ara et canto
a tu
per dir-te adéu
ara que em vols...
Però de vegades
aquest amor tan infinit
només porta errades
que ens atrapen dins d’un llit.
I em dius ‘no paris’
que ara no ho vols
I em dius ‘no paris’
que ara no ho vols
Però ja no canto
amb tu
perquè m’espantes...
tirant-me pols
I ara et canto
a tu
per dir-te adéu
ara que em vols...
Ara que em vols...
Ara que em dols...
Tu ara em vols!
|
||||
5. |
Tot el que és nou
05:13
|
|||
El temps t'ha descobert
que no hi ha portes
són ombres de la nit
que dansen tortes.
El temps t'ha demostrat
que et falten forces... per seguir
lluitant amb el botxí
a qui res no importes.
I et fa embogir
volent morir
i et fa sentir
que no n'hi ha prou...
amb tu...
que tot ho dones
quan t'abraones
contra aquest mur.
Amb tu...
que ara no hi sents
que ara no vens
per dir que tot
et fa embogir
volent morir
i et fa envellir
a dins d'un pou...
On no hi sents
si has d'existir
si has de morir de por
si has de seguir el teu cor.
On no hi tens
cap sentiment
cap mà que et llevi el plor
cap trobador
que et fa embogir
volent morir
i et fa tenyir
tot el que és nou.
|
||||
6. |
El teu conjur
04:31
|
|||
Tu has aparegut aquesta nit
caminant amb les puntetes del teu cos
i has posat el cap sobre el meu pit
encenent el foc que duc al cor.
És una tensió que em fa embogir
cada cop que et puc acariciar,
buscant les respostes de l’ahir
amb el que no oblidaré demà.
I amb els teus llavis a dos dits de mi
em costa sentir-me segur.
Si he de caure o he de seguir
donant tot el que et vols endur.
Acariciant el teu conjur,
desdibuixant el meu futur.
Les belles danses que tu em fas ballar
m’ensenyen que he de respirar
seguint els ritmes del teu bategar
ara que m’he de despertar.
I amb els teus llavis a dos dits de mi
em costa sentir-me segur.
Si he de caure o he de seguir
donant tot el que et vols endur.
I amb els teus llavis creuant-se pel camí
em costa sentir-me segur.
Veient-te caure amb tot el que em vols dir
sabent que ja t’ho pots endur.
Acariciant el teu futur,
tot dibuixant el meu perjur.
Acariciant el teu conjur,
desdibuixant el meu futur.
|
||||
7. |
El vals de l'oli
03:33
|
|||
Els dits es van polint
a cada brot que hom no ha esporgat,
mentre el fred s’ha despertat,
les mans es van endurint.
Les borrasses a tot volt
són paranys que hom ha plantat,
intentant no perdre el traç
de les que volen tocar el sòl.
I a l’hora d’esmorzar...
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens en donen...
No collirem!
Els troncs d’arbres mil•lenaris
que hom ha de trepar
per collir el millor fruit
del menjar mediterrani.
Aquells sacs a vora el mur
plens d’olives que hom a estimat,
són el gran petit tresor
que al molí ens hem d’endur.
Així a l’hora de dinar...
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens en donen...
No menjarem!
Ja la llum es va apagant
i les forces que hom ha esgotat,
es renoven d’aquell oli
que del molí ha anat rajant.
I a l’hora de sopar...
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
volem pa amb oli
pa amb oli volem,
Si no ens en donen...
No callarem!
Si no ens en donen...
No callarem!
|
||||
8. |
En un lloc
03:35
|
|||
En un lloc no lluny d’aquí
Jo seuré al teu costat
Encantat pels teus passos i per com mous els llavis
El temps és essencial
quan veig tremolar els meus dits
portant el teu aroma
un cafè a Itàlia.
Parla’m a mi amb la mirada que el Rei David tenia al sostre del seu regne on tot home perd el seny.
Porta’m lluny d’aquest món
I agafa la corona
Busca un lloc on bufi l’aire càlid, i el meu pit en serà el raser
Carrusels al cel robí
i tot el que es pot fer
està a les teves mans
salvar-me d’entre els condemnats
Parla’m a mi amb la mirada que el Rei David tenia al sostre del seu regne on tot home perd el seny.
I deixa’m anar
sota aquesta estranya marea esclafant
atrapat en la foscor fins que les cortines ens siguin la llar
Ens rentem els pecats en aquest lloc, on tots sabem de la sang vessada en tantes guerres ja lluitades.
|
||||
9. |
Et sento, te'n vas...
06:40
|
|||
Tu em vas ensenyar el que vol dir escoltar
que amb amor i bondat et pots fer respectar
L’avi i tu veu ser un exemple a seguir
i ara que no hi sou Jo us ho voldria dir.
La guerra i el destí et van endurir
a tu que has vist morir els meus avantpassats
Em mires fixament i em dius que te’n vas
que acabes el camí ple d’heroïcitats.
I ara et sento
cada cop
que veig el teu sofà.
Els dies a l’Espelt que tant puc enyorar
per tot l’amor que tu hi vas voler cuinar
Enyoro el teu somrís quan em veies entrar
i els teus ulls brillants quan em solies tapar.
I ara sento
que te’n vas
i no et puc ajudar
I ara sento
que ja és tard
que tu ja has decidit
que és l’hora de marxar
que és l’hora d’apagar
aquest cos vell i cansat.
I ara sento
com t’apagues
i estem al teu costat.
I ara sento
que te’n vas
però jo et vull ajudar
t’agafo fort la mà
et miro fixament
i et dic adéu.
(final simulant respiracions finals abans de morir)
|
||||
10. |
Brot de llum
04:50
|
|||
A les nits és quan no dormo
moltes culpes, moltes pors,
molts fantasmes que m’omplen el cap,
i com seria el món? amor...
si tots fóssim més lliures,
si els sentits fossin reals
en un cercle obscur,
ple de frustracions
que de ben petits ens han imposat,
on el fracàs de molts
és el triomf de pocs
és la mort de tots.
I jo busco...
un brot de llum
en aquesta claror de por
en aquesta foscor d’amor
en un món ple de fum,
un brot de llum
en aquesta claror d’amor
que hem creat
entre tu i jo.
És de dia quan jo dormo
per somniar que ens enfrontem
a les culpes i els pecats
que ens han atorgat
en aquest cercle obscur
ple de sancions,
que ens té ofegats...
i hem de treure el cap, amor...
dir que no a tot
i crear un esclat.
I jo busco...
un brot de llum
en aquesta claror de por
en aquesta foscor d’amor
en un món ple de fum,
un brot de llum
en aquesta claror d’amor
que hem creat
entre tu i jo.
Que hem creat
entre tu i jo.
Que hem creat
entre tu i jo.
|
||||
11. |
Agraït
04:13
|
|||
Quan ja no
hi ha demà
i tot s’apaga...
Penso que em
vas donar
tot allò
que em faltava
a la vida
que ara em crida
a volar
mar enllà.
I no m’oblido
d’aquell dia
quan et dic
que t’estic...
Molt agraït
per les hores viscudes.
Molt agraït
per l’amor indefens.
Molt agraït
per les guerres vençudes.
Molt agraït
pel rancor que no em tens
i que em mereixo...
Tot està dit
a la nit,
just abans
d’entrar al llit.
Són paraules
que m’escalfen
i em recorden
que t’estic...
Molt agraït
per la vida rebuda.
Molt agraït
per l’amor que t’escric
cada matí
que m’aixeco,
en pensar
que et mereixo,
a cada pas
que m’ajudes
a avançar
pel camí...
Quan ja no
hi ha demà
i tot s’apaga...
Penso que
t’he donat
tot allò
que et faltava.
|
||||
12. |
Citarum
04:19
|
|||
Tanco els ulls amarats
i sento el món embogir.
Em fan tant mal les veritats
que ningú ens vol dir...
I tots dempeus
serem hereus
d’aquesta taca a l’oceà
que avui no veus...
potser demà.
De cada núvol groc
que veig a l’horitzó
hi plou la mort,
i a l’aigua de l’estany
d’on ja no hi veu ningú
un peix s’hi plany
cridant que el món
entra en un punt
sense retorn...
I tots dempeus en som hereus!
I veig un riu
que baixa ple
de merda que tots hem llençat,
i ens fa saber que l’hem matat.
De cada foc al bosc
que veig a l’horitzó
hi neix la mort,
i en el mar de quitrà
on no hi passa la llum
l’ocell s’hi mor
cridant que el món
entra en un punt
sense retorn...
I tots dempeus
te’n fem hereu
a tu!
I tots dempeus
te’n fem hereu
a tu!
|
||||
13. |
||||
La vida és curta per seure i preguntar
qui farà el següent pas
I a poc a poc t’enfonsarà
sempre que vulguis demostrar
No vull esperar tota una vida
Teva o meva, teva o meva
no em veus agafant-me al salvavides?
al salvavides, al salvavides
al salvavides, al salvavides
Tu dius que jo no t’entenia
jo penso no t’expressaves
i et sento riure tan fort
mentre pacientment espero la broma
No vull esperar tota una vida
Ni la teva, ni la meva
no em veus agafant-me al salvavides?
al salvavides, al salvavides
al salvavides, a la vida...
Break (instrumental):
És un crim on tothom mor
i tots hi estem posats en fila
I es fa difícil escoltar
el que ja hauríem de saber
Podria aguantar tota una vida
Teva o meva, teva o meva
no em veus agafant-me al salvavides?
al salvavides, al teu salvavides,
a la teva vida, a la meva vida, a la vida...
|
Streaming and Download help
If you like Quico Tretze, you may also like: